El Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucional diversos articles de la norma foral de l’Impost sobre l’Increment del Valor dels terrenys de naturalesa urbana (plusvàlua municipal) a Guipúscoa, en entendre que va en contra del principi de capacitat econòmica, tributar per aquest impost quan la venda de l’immoble s’ha realitzat amb pèrdues. L’esmentada norma foral que regula les plusvàlues és idèntica a la normativa estatal en aquesta matèria, per tant afectaria també a aquesta.

La Sentència considera inconstitucionals “crear impostos que afectin aquells supòsits en què la capacitat econòmica gravada pel tribut sigui, no ja potencial, sinó inexistent virtual o fictícia”.

La plusvàlua municipal és un impost directe que grava el suposat increment de valor experimentat pels terrenys de naturalesa urbana, com a conseqüència de la seva transmissió, sorgint el ha de contribuir quan concorren diversos requisits: a) que es transmeti un sòl; b) que en el moment de la transmissió, aquest sòl sigui urbà i c) que s’hagi produït un increment del valor del sòl.

No obstant això, l’alt tribunal assenyala que la fórmula prevista per al càlcul d’aquest valor, s’efectua de forma objectiva, a partir del seu valor cadastral i dels anys durant els que el propietari ha detingut el mateix, provocant per tant, que s’hagi de pagar tant en aquells supòsits en què hi ha hagut increment del valor del terreny com en els que no ho ha hagut, fet més, molt freqüent durant aquests últims anys, com a conseqüència de la crisi econòmica.

Igualment, la sentència considera que és important tenir present que una cosa és gravar una renda potencial (l’increment de valor que presumiblement es produeix amb el pas del temps en tot terreny de naturalesa urbana) i un altre molt diferent és sotmetre a tributació una renda irreal , diferència important ja que en aquest cas, és evident que el precepte qüestionat seria contrari al principi constitucional de capacitat econòmica. Per això, el Tribunal declara inconstitucionals i nuls els preceptes qüestionats, però “únicament en la mesura que sotmeten a tributació, situacions d’inexistència d’increments de valor”.

Aquesta sentència també avança el que amb total seguretat efectuarà el legislador que és “dur a terme les modificacions o adaptacions del règim legal de l’impost que permeten no sotmetre a tributació les situacions d’inexistència d’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana”, com no pot ser d’una altra manera.

RECLAMACIÓ DE LA PLUSVÀLUA MUNICIPAL

Ara cal preguntar-se com podrà el contribuent recórrer la liquidació de la plusvàlua exigida per l’Ajuntament i si és possible reclamar el pagament de les liquidacions ja satisfetes, per compravendes o dacions en pagament d’immobles amb pèrdues.

Per a això, caldrà analitzar les següents qüestions:

• El període de prescripció aplicable.
• Determinar si hi ha hagut increment patrimonial o no i la possibilitat d’acreditar-ho. En cas de concloure que no ha existit increment patrimonial, caldrà impugnar la liquidació davant l’Ajuntament corresponent.
• Si la resolució de l’esmentat organisme és desfavorable, es podrà iniciar la via contenciosa-administratiu.

En GARCIA NUÑEZ advocats, som experts en revisar i recórrer l’impost de plusvàlua municipal.

Poseu-vos en contacte amb nosaltres i analitzarem el seu cas.